91st day

Dies tristos, de despedides i de espero tornar-te a veure (algun dia). Mai hauria imaginat que acabaria dient això, però… no vull marxar.

72nd day. últimes notícies sobre la casa.

Tenim ratolins…

que volen (sí, sí, del verb volar).

71rst day. previsions de neu a L’pool…

…a veure si és veritat! ●≧ｖ≦)

70th day.

.

Sembla que aquí també comença a refrescar (encara més), si no mireu què glaçat estava el cementiri aquest matí.

(✿✪‿✪.)

54th day. we are connected ☂

Avui, matí d’universitat sense universitat, de correus sense accents i riures muts a la biblioteca (ais, Marineta). Avui, tarda de museus sense museus, de botigues nadalenques i gorrets amb floretes. Avui, tarda de cafès mocha, d’agendes organitzades i plans prometedors.

i avui, però no encara, nit d’infidels en el sofà.

sembla que, després d’un mes i mig buscant-nos, el mal temps finalment ens ha trobat ☂

54th day.

Un cap de setmana estrany però molt bonic. Ara Liverpool és una mica menys meu i una mica més seu.

Espero que no oblidin repartir entre la família els petonets i els records que els vaig deixar dins la maleta.

…i tanco parèntesis.

51st day.

Ho reconec, tot i que estic molt be a Liverpool,

tenia moltes ganes de que arribés aquest dia.

♥by.the.time.you.are.reading.this.I.will.be.repartint.abraçades.a.aquells.que.més.estimo♥

51st day. Per la noia més bonica,

MOLTES FELICITATS

em.reservo.les.abraçades.i.les.estirades.d’orella.per.la.setmana.que.ve ♥

49th day: WANTED

No sé què faig amb el temps, em falten hores i no sé on les he deixat. Se m’hauran caigut de la bossa?

Mentre les busco, li robo minuts al veí del costat per passar-me a donar senyals de vida. Estic bé al menys per ara, ja veurem com estic després de l’examen de francès de demà.

PD: aviat (aviat? JA!), l’entrada de Stratford-upon-avon, de Nottingham, de Halloween i alguna més que aconseguiré arrancar al meu sobreexplotat cervell.

42nd day. Com desallotjar tota una Universitat amb una torrada

Ingredients:

• Una Universitat plena d’estudiants
• Un individu una mica torpe (al que anomenarem X)
• Una torrada

Procediment:

• Agafa a X i posa’l en una sala d’estar amb una torradora.
• Deixa que X intenti torrar el pa.
• Comprovaràs que ràpidament se li cremarà i començarà a sortir fum de la torradora.
• Arribats en aquest moment, només et caldrà esperar que el fum faci saltar l’alarma anti-incendis, l’edifici sigui evacuat i arribin dos camions de bombers.

et voilà !

i no, abans de que algú ho pregunti jo no soc la X.

40th day.

Avui és un dia molt trist a Liverpool…

se’ns ha acabat el Cola-Cao. ಥ﹏ಥ

38th day. Stratford-upon-Avon

Stratford-upon-avon y tres hores de viatge amb tren. Ole nosaltres! Tot i així, va valer la pena. Però com en realitat no va passar res extraordinari ni digne d’especial menció, començaré directament amb el bombardeig de fotos. ('◡'✿)

Primer i (provablement) més important… _{oh! una cavaca! (cavall+vaca)} La Mercè que se’ns inventava paraules i… oh, la, la, habemus casa de William Shakespeare, pare i mare de Romeo i Julieta, Hamlet i… i… doncs això. _{Smile! *FLAIX*}

sobra dir que vaig tocar totes les parets de la casa i vaig ensumar fins a l’últim racó. A veure si així em posseeix part de la seva genialitat i en uns anys cago joies literàries com sembla que feia ell. AFU.

Stratford-upon-avon és petit però macu. I pel carrer venien aquests gorritos:

ai chenyor. ♥

Però després _{oh!, què estrany} va començar a ploure i ens vam haver de refugiar en una botiga que venia única i exclusivament coses de Nadal.

     

_{no em digueu que això no desperta les vostres ànsies assassines el vostre esperit nadalenc.}

I després d’això, només em queda dir: BON NADAL! Gràcies per llegir.

38th day. Stratford-upon-Avon

Avui ha tocat escursió a Stratford-upon-Avon. Un viatge en el temps per retrobar-nos amb William Shakespeare. Ara, a dormir, que entre el fred i el cansament…
.

crec.que.el.llit.em.crida.

pròximament, fotos.

35th day.

Observant al Nicolas passejar el seu gorrito-reno per la casa.

Mama, papa,
sapigueu que quan torni a casa em portaré al Nicolas i al Mathieu amb mí. Aneu preparant dues habitacions.

Gràcies.

35th day. Després de la tormenta…

…ve el cel blau la calma.

això sí, els 5ºC de temperatura no ens els treu ningú.

33rd day. un.petit.regalet

Perquè per molt lluny que marxi, hi ha persones que sempre venen dins la meva maleta.

Felicitats Jordi !

Ja ho sabia jo quan et vaig veure a la primera classe de batxillerat: la teva cara de bona persona et delata! Gràcies per ser tant macu, amable i pacient amb mí; per aguantar les meves moltes anades d’olla i estar sempre sempre disposat a escoltar-me.

Espero que tinguis un molt bon dia (perquè te’l mereixes) i em guardis un trosset de pastís (sense nata, sisplau).

32nd day. Chester

I avui, fotos de l’excursió que vam fer ahir a Chester. Chester, petit, comercial i bonic. Molt bonic.  

          

ÑAM!

    

i ara totes juntes! (≧ڡ≦.)

     

i així va acabar el nostre dia a Chester, amb una posta de sol très belle i les cames lleugerament congelades.

Quina serà la pròxima destinació?

32nd day. Oh-My…

Heu vist això?

Jo faré com si no ho hagués vist. Prefereixo viure en la feliç ignorància.

he.de.passar.les.fotos.de.chester.he.de.passar.les.fotos.de.chester.he.de.passar.les.fotos.de.chester.he.de.passar.les.fotos.de.chester.he.de.passar.les.fotos.de.chester.he.de.passar.les.fotos.de.chester.he.de.passar.les.fotos.de.chester.he.de.fer.els.deures.de.francès.he.de.fer.els.deures.de.francès.he.de.fer.els.deures.de.francès.he.de.fer.els.deures.de.francès.francès.francès.francès…

32nd day. falling down

Les temperatures segueixen callent. 

…6ºC i seguim restant.

31rst day a.day.for.celebrations.

Perquè tot i les distàncies, hi ha dates que segueixen sent molt importants,

Felicitats Isabel!

i mentrestant, nosaltres celebrem el nostre primer i massa curt mes a Liverpool amb una excursió a Chester. ja.us.explicaré.

28th day. cold.cold.cold.

Senyors, senyores,

es busquen els 8ºC que portava a la bossa i que he perdut, perquè si no, no m’explico com fa un parell de dies estàvem a 15ºC i avui a 7ºC.

El millor de tot? Que només estem a 13 d’Octubre. YUHU!

.vaig.a.buscar.el.meu.gorrito.♥.

27th day. shh… que se suposa que estic fent una redacció de francès

Això em passa per proclamar als quatre vents el bon temps que feia. Ja se sap. Enveja. Algú que, cansat de núvols i pluja, ha decidit bescanviar-nos el sol per la fresca; i nosaltres, tant lents com som, no hem tingut temps ni d’assimilar un parell de dies de… com es deia? Ah, sí, sol.

 

Però per evitar la fresca: paraules. Maquinadores dels sentiments, avui han aconseguit arrencar-me un bon somriure.

“73/80 A trully excellent translation, which is almost like the work of a native speaker. You clearly have a great talent for translation and an excellent feel for what’s appropiate”.

A veure qui no somriu després de llegir aquest comentari en la correcció de la que ha sigut la primera traducció que he fet del castellà a l’anglès.

Si alguna vegada em deprimeixo, ja sabeu què m’heu de recordar.

Entre somriures i somnis comença la rutina esportiva. I què be que senta! Ara, sopar i descansar estudiar.

shh. Sabeu què? soparem.pa.amb.tomàquet.i.embotit.

26th day: disappointment

 

Sabeu qui finalment no anirà a Irlanda del Nord perquè s’ha quedat sense bitllet? *aixeca la mà*

26th day: gent del món…

…això sí que és un bon esmorzar.

.tot.i.que.la.nocilla.es.va.acabar.en.un.sol.dia.

25th day: making the glass

Hi ha gent que viu be…

però n’hi ha que vivi(m) molt be.

25th day. mon petit déjeuner

Per esmorçar, un petit descans de mí mateixa; amb un parell de cullerades d’Amélie Poulain i un suau aroma parisenc.

Fora, el Sol somriu. La película li haurà agradat tant com a mí?

24th day

Sabeu qui és probable que visiti Irlanda del Nord el cap de setmana que ve per només £10? *aixeca la mà*

23rd day

Avui he donat un missatge als quatre vents. Milenaris com són, comencen a tenir sordera i els ho he hagut de cridar. Els he explicat que era un missatge de molta importància. L’han embolicat entre trossets de núvol per a que no es rebregui o es trenqui amb els sotracs del camí; és fràgil. He perfumat les lletres amb abraçades i les he omplert de petons.

ara només em queda creuar els dits, esperar que els Vents del Nord et portin el missatge i te’l deixin en l’ampit de la finestra. I quan l’obris… shh… estigues atenta, potser el so està una mica distorsionat a causa del llarg viatge.

I què? Te l’han fet arribar?

t’estimo! ♥

22nd day: post mortem

Mama, persones del món,

ja em podrieu haver avisat de que les classes de steps eren tal tortura i que requerien una coordinació que jo no tinc tanta coordinació.

Gràcies.

21st day

Shhh… escolteu. No em sentiu? No la sentiu? És la cançó que no paro de cantar i que ja he enganxat a la resta de house mates.

…and I’ll send all my loving to you.

19th day: Liverpool has beach as well

…everyday I fall a little more.

close your eyes and I’ll kiss you

tomorrow I’ll miss you.

18th day: now the expression makes sense… SHIT!

Aquesta és la banda sonora del (so) disgusting moment -també conegut com the most disgusting thing ever done-.

Ai, quina pudor!

           come together, right now, over me…

                                     with a little help from my friends.

Us imagineu per on van els tirs?

18th day: cook-cooking

 

Mama, Cuina Mediterrània, no és que no us trobi a faltar…

però aquí estic menjant divinament (◡‿◡✿).

17th day: keep changing

 

Per una vegada, els meus gustos musicals m’han servit per integrar-me. M’estic malacostumant a no sentir-me fora de lloc. Què adictiu és això de sentir-se be!  

 

…si fa uns mesos m’haguessin dit que esmorzaria a les 3 de la matinada, m’hauria rigut a base de be. Com canvien les coses, don’t you think?

 

The Cavern Club ♥

 

16th day: keep improving

 

Poc a poc segueixo construint la meva vida aquí. De tant en tant encara se’m cola algun maó massa nostàlgic, però per sort són cada vegada menys freqüents i ràpidament els puc canviar per un carregat d’optimisme, de ganes d’aprendre i ben replet de riures.

 

Ai Liverpool! Em trencaràs el cor quan t’hagi de deixar...

12th day: ¡Bien por mí!

 

Y mientras surfeo entre pañuelos, permitid que os cuente mi primer día de Universidad. Bueno… *pausa* ¡JA! *se ríe sola* Nada, dejad que os cuente mi afortunada mañana:

1. Me he equivocado y me he levantado una hora antes de lo necesario. Adiós a una horita que podría haber aprovechado para dormir. ¡Bien por mí!

2. Llego a la Universidad (tras 30 minutos de paseo) y descubro que hoy no tenía clase. ¡Bien por mí!

3. Ya que no tengo nada que hacer, voy a tomar un chocolate caliente en uno de los cafés de la Universidad: me quemo la lengua (aún ahora la noto rara).

4. Vamos al city center a comprar cadenas y candados para las bicicletas. A la hora de volver, cogemos un bus que no conocemos y que nos deja donde Dios perdió el gorro. Ale, media hora más a pata. ¡Bien por mí!

 

Por suerte, ahí acaba todo.

 

Esta noche he ayudado a cocinar un Pollo a la Coca-cola que ha quedado de-li-cio-so. I swear

11th day: say yeah~

Després de barallar-me amb la webcam…

després de barallar-me amb youtube…

dono senyals de vida!

Jo. Me. Myself en todo mi esplendor. I la poca veu que encara em quedava. 

11th day: to be surprised

 

Preparant una sorpresa que segur que us agradarà. ♥

10th day: j'ai attrapé un rhume

 

Era inevitable. De fet, em sorprèn haver aguantat fins ara.

 

…vaig a buscar la Lizipaina i els mocadors.

5th day: love it

Appointment at the University and then we moved to our mansion. Our housemates were already there, so we introduced and talked for a while.

 

And that’s the moment you all have waited for. Yeah, yeah, I know you wanted to see my mansion, so...

 

love it!

love it as well ♥ you know I love ♥ love ♥ love ♥ my room?

it’s almost perfect, so just forget that I see a cemetery from my room.

4th day: …more Liverpool

Així és com ha de començar un bon dia...
 

 

...i aquesta és la companyia que hauries de tenir per gaudir-lo.

 

 

Després van passar coses que careixen gairebé d'importància com per exemple que, quan aquella tarda vam portar part de l'equipatge (per a l'endemà poder-nos mudar oficialment), ens saltés l'alarma a l'hora d'obrir la porta. Res, coses que passen cada dia. Com també que els veins ignoressin l'alarma, la polícia no vingués o que el noi de l'agència que ens va llogar la casa no respongués al telefon fins passats 10 minuts. El pa del dia a dia, vaja. You know. 

Ah, també vam descobrir la utilitat de les alarmes: nul·la.

3rd day: Liverpool…

Avui he decidit tancar la ment a preocupacions com el problema amb la matrícula i gaudir d’un esplèndid dia per Liverpool. Càmera en mà i mapa en l’altra la Mercè ben a prop guiant-nos.

 

Turisme, ja tocava.

2nd day: looking for. exploring.

 

Comença la recerca de pis i el sol ens somriu. Creuem els dits per que la sort també estigui al nostre costat. Vàries negatives. Varis podria ser que la setmana que ve… També alguns només tres mesos? No, no crec… La llista de números de telefon se’ns acabava i nosaltres seguíem sense casa, ni residència.

 

Potser hi ha algun pont decent en la ciutat…

 

Era l’últim telefon. L’última oportunitat del matí. I vam tenir sort. Allotjament per totes i amb tres altres nois francesos amb els que podríem practicar anglès –i que, casualitats de la vida, s’allotgen al mateix hostal que nosaltres. Què més podríem desitjar? Ja tenim la mansió. La nostra mansió. Habitacions gegantines per a cada una, dues cuines, tres lavabos, un subterrani terrorífic…

 

Ara només falta esperar a dilluns per a poder mudar-nos-hi.

 

Celebració calòrica acompanyada de fish and chips i un GIANT chocolate cake. Oh my Gosh… Aquesta nit toca verdureta.

 

 

 

 

 

 

 

…i potser Liverpool és més bonic del que pensava.

1st day: arrival

El avión sale con retraso y las emociones se mezclan y cambian con la misma rapidez con la que olvido los anónimos rostros de los demás viajeros. Las nubes y el frío nos dan la bienvenida. Mucho miedo. Mucha ilusión e intento de optimismo.

Llevo a cuestas dos pesadas maletas y, sin embargo, sólo puedo pensar en el ligero equipaje de rostros, olores y caricias que he dejado atrás en Barcelona. Intento convencerme de que mañana será otro día.

Ladies, gentleman, welcome to Liverpool.