Stratford-upon-avon y tres hores de viatge amb tren. Ole nosaltres! Tot i així, va valer la pena. Però com en realitat no va passar res extraordinari ni digne d’especial menció, començaré directament amb el bombardeig de fotos. ('◡'✿)
Primer i (provablement) més important… oh! una cavaca! (cavall+vaca) La Mercè que se’ns inventava paraules i… oh, la, la, habemus casa de William Shakespeare, pare i mare de Romeo i Julieta, Hamlet i… i… doncs això. Smile! *FLAIX*
sobra dir que vaig tocar totes les parets de la casa i vaig ensumar fins a l’últim racó. A veure si així em posseeix part de la seva genialitat i en uns anys cago joies literàries com sembla que feia ell. AFU.
Stratford-upon-avon és petit però macu. I pel carrer venien aquests gorritos:
ai chenyor. ♥
Però després oh!, què estrany va començar a ploure i ens vam haver de refugiar en una botiga que venia única i exclusivament coses de Nadal.
no em digueu que això no desperta les vostres ànsies assassines el vostre esperit nadalenc.
I després d’això, només em queda dir: BON NADAL! Gràcies per llegir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario