12th day: ¡Bien por mí!

 

Y mientras surfeo entre pañuelos, permitid que os cuente mi primer día de Universidad. Bueno… *pausa* ¡JA! *se ríe sola* Nada, dejad que os cuente mi afortunada mañana:

1. Me he equivocado y me he levantado una hora antes de lo necesario. Adiós a una horita que podría haber aprovechado para dormir. ¡Bien por mí!

2. Llego a la Universidad (tras 30 minutos de paseo) y descubro que hoy no tenía clase. ¡Bien por mí!

3. Ya que no tengo nada que hacer, voy a tomar un chocolate caliente en uno de los cafés de la Universidad: me quemo la lengua (aún ahora la noto rara).

4. Vamos al city center a comprar cadenas y candados para las bicicletas. A la hora de volver, cogemos un bus que no conocemos y que nos deja donde Dios perdió el gorro. Ale, media hora más a pata. ¡Bien por mí!

 

Por suerte, ahí acaba todo.

 

Esta noche he ayudado a cocinar un Pollo a la Coca-cola que ha quedado de-li-cio-so. I swear

11th day: say yeah~

Després de barallar-me amb la webcam…

després de barallar-me amb youtube…

dono senyals de vida!

Jo. Me. Myself en todo mi esplendor. I la poca veu que encara em quedava. 

11th day: to be surprised

 

Preparant una sorpresa que segur que us agradarà. ♥

10th day: j'ai attrapé un rhume

 

Era inevitable. De fet, em sorprèn haver aguantat fins ara.

 

…vaig a buscar la Lizipaina i els mocadors.

5th day: love it

Appointment at the University and then we moved to our mansion. Our housemates were already there, so we introduced and talked for a while.

 

And that’s the moment you all have waited for. Yeah, yeah, I know you wanted to see my mansion, so...

 

love it!

love it as well ♥ you know I love ♥ love ♥ love ♥ my room?

it’s almost perfect, so just forget that I see a cemetery from my room.

4th day: …more Liverpool

Així és com ha de començar un bon dia...
 

 

...i aquesta és la companyia que hauries de tenir per gaudir-lo.

 

 

Després van passar coses que careixen gairebé d'importància com per exemple que, quan aquella tarda vam portar part de l'equipatge (per a l'endemà poder-nos mudar oficialment), ens saltés l'alarma a l'hora d'obrir la porta. Res, coses que passen cada dia. Com també que els veins ignoressin l'alarma, la polícia no vingués o que el noi de l'agència que ens va llogar la casa no respongués al telefon fins passats 10 minuts. El pa del dia a dia, vaja. You know. 

Ah, també vam descobrir la utilitat de les alarmes: nul·la.

3rd day: Liverpool…

Avui he decidit tancar la ment a preocupacions com el problema amb la matrícula i gaudir d’un esplèndid dia per Liverpool. Càmera en mà i mapa en l’altra la Mercè ben a prop guiant-nos.

 

Turisme, ja tocava.

2nd day: looking for. exploring.

 

Comença la recerca de pis i el sol ens somriu. Creuem els dits per que la sort també estigui al nostre costat. Vàries negatives. Varis podria ser que la setmana que ve… També alguns només tres mesos? No, no crec… La llista de números de telefon se’ns acabava i nosaltres seguíem sense casa, ni residència.

 

Potser hi ha algun pont decent en la ciutat…

 

Era l’últim telefon. L’última oportunitat del matí. I vam tenir sort. Allotjament per totes i amb tres altres nois francesos amb els que podríem practicar anglès –i que, casualitats de la vida, s’allotgen al mateix hostal que nosaltres. Què més podríem desitjar? Ja tenim la mansió. La nostra mansió. Habitacions gegantines per a cada una, dues cuines, tres lavabos, un subterrani terrorífic…

 

Ara només falta esperar a dilluns per a poder mudar-nos-hi.

 

Celebració calòrica acompanyada de fish and chips i un GIANT chocolate cake. Oh my Gosh… Aquesta nit toca verdureta.

 

 

 

 

 

 

 

…i potser Liverpool és més bonic del que pensava.

1st day: arrival

El avión sale con retraso y las emociones se mezclan y cambian con la misma rapidez con la que olvido los anónimos rostros de los demás viajeros. Las nubes y el frío nos dan la bienvenida. Mucho miedo. Mucha ilusión e intento de optimismo.

Llevo a cuestas dos pesadas maletas y, sin embargo, sólo puedo pensar en el ligero equipaje de rostros, olores y caricias que he dejado atrás en Barcelona. Intento convencerme de que mañana será otro día.

Ladies, gentleman, welcome to Liverpool.