Comença la recerca de pis i el sol ens somriu. Creuem els dits per que la sort també estigui al nostre costat. Vàries negatives. Varis podria ser que la setmana que ve… També alguns només tres mesos? No, no crec… La llista de números de telefon se’ns acabava i nosaltres seguíem sense casa, ni residència.
Potser hi ha algun pont decent en la ciutat…
Era l’últim telefon. L’última oportunitat del matí. I vam tenir sort. Allotjament per totes i amb tres altres nois francesos amb els que podríem practicar anglès –i que, casualitats de la vida, s’allotgen al mateix hostal que nosaltres. Què més podríem desitjar? Ja tenim la mansió. La nostra mansió. Habitacions gegantines per a cada una, dues cuines, tres lavabos, un subterrani terrorífic…
Ara només falta esperar a dilluns per a poder mudar-nos-hi.
Celebració calòrica acompanyada de fish and chips i un GIANT chocolate cake. Oh my Gosh… Aquesta nit toca verdureta. 
…i potser Liverpool és més bonic del que pensava.
No hay comentarios:
Publicar un comentario